Yes we can, I hope that he Hill can do it. A new way. Follow me.

El Bruce Springsten de la política, Obama, ha gaudit del millor equip: un grup musical que en cap moment ha desafinat i que ha servit en safata una cançó molt llarga (gairebé d’un any) que, intel•ligentment, ha penetrat fins ben endins no només dels americans sinó de tot el món. I és que no només es necessita un bon grup darrera, al final el protagonista és qui canta i Obama ha cantat a les mil meravelles. La seva campanya, les seves maneres, el seu to, el camí que ens ha mostrat, la seva raça, la seva seguretat, el seu discurs… És una gran suma de petites coses que fan gran a algú que, a partir d’ara, tindrà en les seves mans dirigir la potència mundial per excel•lència, el volant que condueix el món sencer. Ni més ni menys que el nostre xofer? Sona a estrany i inclús lleig però així és la realitat. Esperem que condueixi però, dins de la procedència i el respecte als demès conductors, amb molta convicció; la convicció que ha il•luminat a tants milions de persones.
El ara president electe ja està preparant un equip de govern que l’ajudi a navegar per l’oceà de les decisions, sovint amb una mala mar constant. I és que no és un vaixell qualsevol. Un, durant aquesta travessia, pot perdre’s en el mar de les decepcions però també és ben cert que al dia següent ho pots fer amb el de les sensacions. Dins la política és força inusual topar amb aquest mar de sensacions, però veient l’energia i analitzant el context en que Obama arriba a la Casablanca, un context de crisis i decepció política, les sensacions de tots i segur que la d’ell mateix són les d’esperança, les de força i voluntat per fer allò que és tant fàcil com dir “canvi” però que costa tant com plantejar-te: “de quina manera?” No és cosa de dos dies canviar tot allò que ens segueix essent tant reprovable dels EEUU com d’altres potències. Obama compta amb la confiança, crec que, de tothom.

Si ell, realment, és la persona adequada per dur a terme aquest llarg i complicat procés de canvi s’haurà de veure més endavant. Però el que ningú pot discutir és el fet de que es mereixi ser l’escollit. Ja que més que fets polítics, Obama, ha venut un discurs emocional i de seguretat als ciutadans que amb un gran equip de RRPP ha sapigut conduir el cor de milions d’americans cap a les urnes. Una assistència a les urnes que ha estat massiva (66%) i plena d’imatges que, juntament amb les de la victòria del primer President negre dels EEUU, passaran a la història.

Un últim apunt digne d’elogi: excel•lent, tot i arribar tard, discurs post electoral del candidat republicà John McCain.

barack obama poster